El Tito
El Tito el vaig adoptar el març del 2010, quan ell tenia un any i mig. M'ha acompanyat arreu on he viscut, i s'ha hagut d'adaptar a canvis constants i nous "companys i companyes". Sempre ha tingut una forta personalitat i alhora un caràcter carinyós i proper.
El Blas
El Blas el vaig adoptar el febrer del 2011 al CAAC del Tibidabo, quan ell tenia 7 anys. Havia estat llençat a un pou per caçadors i rescatat per uns excursionistes. Durant uns altres 7 anys va ser un company inseparable i es va fer estimar per la seva gran bondat i pel seu esperit joganer.
El Tommy
El Tommy el vaig agafar del carrer quan jo vivia a la Pineda de Castelldefels. Sovint, quan sortia a passejar amb el Blas, ens seguia i no ens deixava. Al final, les meves germanes el van acollir a casa seva i de seguida es va fer inseperable de la Cristina, després de la mort de la qual ha acompanyat sempre la Dolors. El darrer any i mig també he pogut gaudir-lo a Subirats.
El Pipiolo
Quan vaig anar a viure a La Plana Novella amb el Blas i el Tito de seguida es van anar acostant una colleta de gats, entre ells la Cucut, una gata petitona i preciosa. La Cucut va tenir dos gatets, dels quals va sobreviure el Pipiolo, molt divertit, molt bonic i alhora molt feréstec. Actualment viu amb la Dolors i amb mi a Subirats.
El Bowie
L'abril del 2017, després de vuit mesos que el Blas ja no hi era, vaig adoptar el Bowie que, amb 11 anys d'edat n'havia passat els darrers quatre al CAAD de Vilafranca. Un cop adoptat vaig adonar-me que hi veia molt poquet i es guiava per l'olfacte. Tot i així va venir amb mi a la Plana Novella i va gaudir de llargs passejos on trobàvem senglars, guineus, conills ,,, També em va acompanyar a Subirats, on d'una forma ràpida l'edat i les limitacions físiques se'l van endur. Junts vam ser molt i molt feliços!
El Charlie
El Charlie el van adoptar les meves germanes quan vivien al carrer Bartomeu Pi de Barcelona. El Charlie era tot un nervi i el pis, que no era pas petit i tenia dues grans terrasses, se li feia petit. Finalment me'l vaig endur amb mi a la Plana Novella, on durant tres anys va voltar i voltar i es va fer seu el territori immens del Monestir budista, Finalment, em va acompanyar a Subirats, on malauradament un dia ja no va tornar dels seus passejos. Sempre el tinc dintre meu i somio que un dia torni a aparéixer. amb la seva manera tan divertida de miolar.
El Litus I
Quan a la tardor del 2017 em vaig instal.lar a La Plana Novella, vaig fer-ho amb el Blas i el Tito. Ben aviat, però, vam començar a rebre unes visites molt "singulars" que es van anar convertint en una petita colònia de gats. Un dels qui va venir primer va ser el Litus I, molt carinyós i delicat de salut. Finalment, els veterinaris van aconsellar adormir-lo. Els dos anys que vam compartir va ser un gat molt estimat i feliç.
El Litus II
Una mica més tard, va anar venint el Litus II, que vam interpretar que era germà del Litus I per la seva gran semblança física. Molt més tímid i esquerp a l'inici. També molt delicat de salut, va ser un dels gats que em va acompanyar a Subirats. D'una forma increïble es va sobreposar al calicivirus, a una anèmia galopant i, el més fort, a la leucèmia! Els darrers dos anys ha estat un gat molt carinyós i sociable i per a mi és un suport i un company molt important. Finalment, el divendres 16 de setembre del 2022 el vam ajudar a descansar ja que el seu estat era ja molt deficient i no hi havia caop possibilitat de tirar endavant.
El Barrufet I
Un altre dels gats de la colla de la Plana Novella que se'm va fer inseperable va ser el Barrufet. Era un gat molt carinyós, però malauradament, com molts gats de la zona, malalt de calicivirus. En el seu cas li va afectar la boca. Les visites a la veterinària de Castelldefels cada cop eren més freqüents. Quan vam traslladar-nos a Subirats va agafar el cas la veterinària de Sant Sadurní. Val a dir que un tractament a base d'hormones el va ajudar molt. Però al final la malaltia sempre tornava a aparèixer i cada cop amb més força. El Barrufet va venir a buscar afecte i suport i el va tenir del tot. Per mi, un gat que sempre m'acompanyarà amb la seva mirada plena de tendresa i d'innocència.
El Barrufet II
En record del Barrufet I, vaig posar-li el mateix nom a un altre gatet que se'm va afegir a la colla de Subirats. Més petit físicament, molt juganer i tremendament intel.ligent. El Barrufet II, mentre vivia el Bowie, ens acompanyava en els passejos i sovint després l'havia d'anar a buscar perquè s'havia quedat despistat per algun indret i després no s'atrevia a tornar sol. Per sort, sempre el trobava i ara és un gat estupendu, que fa honor al Barrufet I. De moment està sa, evidentment vacunat i amb un esperit molt sociable.
El Ramsi
